best website builder app

“Són els microorganismes els que tindran l’última paraula”

Louis Pasteur

Aquesta frase de Louis Pasteur de mitjans del segle XIX, dona nom a aquest projecte que pretén extreure conceptes, dinàmiques i continguts de la fermentació biològica per a aplicar-los a la fermentació social i cultural en el context de la ciutat de Barcelona. En els processos de fermentació, l’atzar, la presencia i l’agitació generen vida i aliment. Tenint en compte la hibridació, el que és altament local i està en moviment constant, volem fer d’activadors (tal com fa la massa mare en un pa) de contextos i iniciatives que generen fermentació cultural o social a la nostra ciutat.

En el seu llibre Wild Fermentation (Fermentació Silvestre o Salvatge), Sandor Ellix Katz, parla dels processos que ocorren quan el menjar comença a podrir-se. La mort dels aliments és plena de vida, ja que els microorganismes encarregats de desmuntar el que abans era un aliment fresc, són essencials per a la nostra salut. La intel·ligència de les cèl·lules del nostre cos, és una intel·ligència ecològica, descentralitzada, basada en dinàmiques que estan en moviment constant. Els microorganismes que es troben en els aliments fermentats (els cogombres, el xucrut, el pa, el formatge, el miso, el kimchi, la kombutxa, per esmentar només alguns) tenen un paper important en la lògica del medi ambient intern del nostre cos. Si observem la ciutat i els seus contextos/espais culturals, podem trobar processos semblants, cicles de vida i mort amb la seva lògica pròpia que sovint tenen a veure amb els cicles econòmics. El sorgiment d’espais i iniciatives “autogestionades” o independents, juga un paper semblant al dels microorganismes de què parlàvem; davant de la crisi econòmica a què hem estat - o estem - submergits, que ha provocat el tancament de múltiples contextos, tant dins com fora de la institució, han sorgit microorganismes que a partir de la “mort” dels “aliments culturals” anteriors, han començat a fermentar per esdevenir noves maneres de nodrir-nos en un nou ecosistema cultural i social.

Volem posar èmfasi en la hibridació i la lògica transmedial de l’art, per això no ens volem centrar en els espais o projectes del món de l’art, ja que seria una acció semblant a la del monocultiu - tan criticada des de la lògica de la permacultura en la qual creiem profundament - i fermentar conjuntament amb altres iniciatives que creiem que si entren en diàleg amb el nostre context, podrien oferir noves dinàmiques i possibles vies d’acció al teixit artístic. Com a col·lectiu ens trobem immersos en diferents processos de conversa amb altres projectes i espais independents del teixit artístic de Barcelona, tant dins de les arts visuals, com de les arts en viu; una de les conclusions que es dibuixa constantment, és la possibilitat o potser ja necessitat d’entrar en diàleg amb altres iniciatives amb les quals compartim dinàmiques, elements estructurals, ideologia o fins i tot forma jurídica, però que no emmarquen la seva pràctica directament en l’art.

Per això ens agradaria centrar-nos en un hort urbà en un solar reocupat, un grup autogestionat de criança compartida o un grup de veïns i veïnes amb una peculiar forma de reunir-se i compartir temps i conversa. Aquests serien els tres contextos triats per a la fermentació, tant culinària com social, on el nostre objectiu és entrar en la seva pròpia dinàmica, oferint algunes accions i materials que funcionarien com a activadors dels ingredients que ja té cada un d’aquests contextos. Així l’objectiu és obrir l’entremat de cada context a la gent que vé a les activitats, sense crear un públic i una “cosa” a ser observada, sinó generant una fermentació col·lectiva a partir dels ingredients de cada lloc. Pensar la nostra pràctica artística com un element articulador que utilitza dinàmiques pròpies que poden activar aquesta fermentació ja necessària, per a crear un intercanvi de coneixement entre microorganismes de diferents àmbits, que tenen molt en comú, però que sovint no entren en contacte. I si entrem en contacte, reaccionarem, començarem a fer bombolles, a créixer, fins a arribar a una massa crítica…

Air is very important during the processes of food fermentation. This is
also true for social processes. Space and free time, the leisure to experiment
and play are both perceived as luxuries in current day society.
In reality they are essential for the creation of ideas and resources that
help confront social challenges and economic crises.

Cita de Microcultures, a zine designed to generate debate about fermentation: social, economic and culinary.
Aviv Kruglanski & Vahida Ramujkic

Són els microoganismes els que tindran l'última paraula

És la proposta de l’Associació Cultural Nyamnyam seleccionada com a projecte deslocalitzat a BcnProducció 17.
El projecte compta amb la col·laboració de Paula Gertel, l’Hort de la Vanguardia, Kris de Decker, Adriana Parra, Aaron Vantsinjan, la Tribu Sugurú, Jordi Mas, Festival Sâlmon<, Cruïlles, Anna Coromina, Aviv Kruglanski, Ramón Gabarrós, Els Ganglios, Lara Garcia Díaz i Rubén Ramos Nogueira.